S’alça la veu de Safo: la gran libidinosa
exalça amb amples versos la deua liberal,
canta per Afrodita, la poetessa hermosa,
dels vicis de la terra en fa un cant ideal,

i diu ritme hel·lènic i veu harmoniosa:
“Reina dels temples múltiples, oh Venus immortal,
de Júpiter la filla de l’esguard sensual,
en fets d’amor no esquivis a qui t’és fervorosa”.

I llençant la corona del llorer gloriós
Safo cenyeix de roses sumptuoses, vermelles,
son front serè que ombreja abundant cabell ros,

i el gesto breu, triomfant enmig de les donzelles,
abraça la lliberta lasciva, adolescent,
que li torna les festes tremolosa i ardent.