J. M. SALA-VALLDAURA
(1947-)

Poeta, assagista i professor del Berguedà. Formà part de la generació dels 70.

La seva poesia es mou entre el classicisme i la modernitat, tot i que des de la publicació d'En aquest dau de foc (1987), premi Cavall Verd de la Crítica, el llenguatge poètic esdevengué cada vegada més original i influïda per la poesia de Vinyoli. 

Alguns dels darrers llibres de poesia que ha publicat són Vidre fumat (2005, premi de poesia Parc Taulí), Flors i carboni (2008), Daltabaix (2012) i Gota a Gota (2014, premi Cadaquès a Rosa Leveroni), a més del recull vital Concert d'esferes. Antologia 1975-2016 (2017). 

Com a assagista i crític literari col·labora en la renovació poètica que van marcar els anys 70 i 80 amb llibres com Les darreres tendències de la poesia catalana (1968 – 1979), escrit amb Vicenç Altaió i publicat el 1980, o la recopilació d'estudis poètics L'agulla en el fil (1987). Ha contribuït a la difusió de l'obra de Joan Vinyoli amb edicions i amb el llibre Joan Vinyoli (1985).

Ha traduït autors de la talla de Jules Vernes, Guy de Maupassant, J.J. Rousseau, David Hume, etc.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Sala-Valldaura) per X. R. Trigo.