Enceta el parpelleig final la llum
                                             Boca de l’amor
les cames joves del carrer –farmàcia Maragall-
                                              poma prohibida
la paret de la vora bruta i esdentada
                                             cruixir de dents clavades als llençols
Esvaïda la foscor de la ciutat
                                              Oh infern paradís volgut
he d’aturar-me aquí i més enllà
                                             bitllets perduts
sis, set estones malferit el temps i el fum
                                             del desig que creix
amb l’esguard distret de pins i torres
                                              amb púdics pantalons
Llarg seguit de vells ressons s’acosta
                                             Com us sotjo encara
quan, perdudes quasi les llargues estacions
                                             túnel amagat i sense porta, anys i anys esquerps                                         
     i gairebé celades les vies mortes de l’ahir més sol
                                             de la injustícia!
atanso ja el cau miraculós
i la porta oberta,
la muntanya foradada que m’acull
                                             oh tren de besos que tu i jo...