Poeta i jurista barceloní.

La seva actuació política a l'interior de la Lliga Regionalista es mogué en la línia ''anticomunista'' de Francesc Cambó. Lany 1936, amb l'esclat del cop d'estat franquista, i per temor a la revolució social que esclatà a Barcelona, Solé de Sojo s'exilià i col·laborà amb la campanya propagandística favorable a la causa franquista.

En vida, va cultivar una poesia parnassiana centrada en qüestions mitològiques, molt influïda per d'Annunzio. Publicà La branca nua (1927), L'ombra dels marbres (1947), Estances (1957) i Poemes de Rut. 

Traduí la poesia de Baquil del grec al català. 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.