Autumne, ja passada l'estival ubriaguesa,
sent com un paternal amor per tota cosa
i ses mans, ja cansades, amb una igual tendresa,
saben encerclar un cos i collir una rosa.

S'encanta dels ponents amb la rojor estranya,
arrenca les magranes de les branques colltortes,
i als sons desacordats de sa flauta de canya
mira, com un infant, dansar les fulles mortes.