Poeta, assagista, articulista i editor olotí. 

Sota el mestratge i l'amistat de poetes com Carles Riba i Josep Rubió i Ors, publicà el seu primer poemari amb tan sols denou anys, un recull de poesia avantguardista que titulà Poemes 1931.

No reprengué l'activitat poètica fins passada la guerra, amb la publicació l'any 1948 de Camí dels dies. El 1954 presentà El príncep, llibre que parteix del dolor íntim de la pèrdua d'un fill de Teixidor. Al cap de molts anys després, tornà a acostar-se a la poesia amb el llibre que és conegut com el seu testament poètic, Fluvià (1989).

En prosa, a banda d'algun article i estudi sobre la figura de Salvat-Papasseit, l'autor transità entre les narracions dietàries (tres volums que veieren la llum l'any 1980, el 1986 i el 1990) i els seus interessos per l'art, com a Entre les lletres i les arts (1957), a Antoni Tàpies (1964) o a Miró: escultures (1973). De fet, fou president de la Fundació Miró (1975-1981).

L'any 1988 rebé la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de Barcelona.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joan Teixidor) per Abel Ramon.