Poeta alcudienca.

Treballà com a bibliotecària a Terrassa.

Deixeble de Maria Antònia Salvà, la seva obra s'inscriu a l'Escola Mallorquina, tot i que amb el temps virà cap a dimensions poètiques més intimistes i concretes (la mort, la destrucció de l'entorn, la desidealització de l'amor, la maternitat, etc.). 

Publicà Clarors matinals (1924), Tendall d'estrelles (1930) i L'Estela d'or... (1934). 

També va cultivar la poesia en castellà: Rutas maravillosas: poemas de mi viaje a América del Sur (1966) i Por la senda de las rosas: poema en XXVII cantos (1970).

En prosa, va escriure L'esflorament d'una il·lusió. 

Es relacionà amb els entorns feministes catalans i amb autores sudamericanes com Gabriela Mistral i Palmira Guillén.

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.