Escriptor i crític literari barceloní.

D'ideals modernistes, particià en projectes culturals com la revista Joventut, la fundació de l'Associació Wagneriana de Barcelona, . Recopilà les seves idees artístiques a Riu amunt (1904).

La seva obra poètica primerenca, fortament influïda per l'estètica wagneriana, el parnassianisme i per Goethe, es publicà sota el nom de Poesies (1908). Després, es decantà per tendències més clàssiques, en certa manera relacionada amb els corrents ideològics de l'Escola Mallorquina i a partir de models apresos d'Horaci i de Virgili. Publicà Ritmes (1909), Reialme d'Eros (Versificació d'un poema simfònic ideal) (1910), Oda a Salomé. Poemes menors (1911) i Elegies australs (1912). 

Fruit de l'exili voluntari a l'Argentina per desavinences amb els cercles noucentistes, publicà Aiguaforts i aigües vessants (1921) i Poemes de l'esperit i de la terra (1934), pòstumament.

Traduí autors com Anacreont, Ronsard, Horaci, Labé, Rossetti, Heredia, Mallarmé, Carducci, D'Annunzio, etc.

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.