"Ur-teufelin! Hollen-Rose!" Wagner
   Com una immensa rosa d'humida carn impura,
del negre infern la filla superba s'expandeix:
somriu, i al seu somriure de foc un riu fulgura
i una alenada forta del món s'ensenyoreix.
   Ella és la dea roja, l'horrible criatura
qui don als cossos tristos dionisíac panteix;
ella té el cos de monstre, de Venus la figura,
i duu en sos flancs la joia, la joia qui afebleix!
   I l'hom qui un cop l'esguarda trontolla estabornit,
s'empedreeix qui escolta sa tendra veu d'alosa,
qui toca sa carn blanca per sempre és maleït.
   I amb son posat impúdic, l'estranya flor desclosa
els homs qui la desitgen esguarda fit a fit.
I els homs retuts tremolen davant la impura rosa.