Suzanne Ibrahim va néixer a Homs (Síria) el 1963. Poeta, escriptora i periodista. Quan el 2011 esclata la guerra de Síria és a Damasc i es trasllada a Homs per seguir la seva vida quotidiana i la seva creació. Després de viure set anys de guerra en el curs dels quals va escapar més d’una vegada d’una mort segura, ha forjat una escriptura que conjuga l’absurd i el real sobre un fons existencial i místic. El clima social en què vivia es convertí en irrespirable i constitueix el fonament del seu llibre När vinden exploderar mot min hud: Dagbok från Damaskus [Quan el vent explota contra la meva pell: Diari de Damasc], que conta des de les revoltes pacífiques del poble sirià fins a la guerra els dos primers anys (2011-2012), i que ara completarà amb una segona part. Relat personal i íntim que capta l’estat d’ànim de la supervivència des de l’esperança revolucionària fins a la guerra civil i la desesperació.

Ha publicat quatre llibres de poesia titulats Now I become a forest, Let the spring be, How plenty you are i A quarrel, a més de tres llibres de contes i la seva primera novel·la de no-ficció. Ha escrit nombrosos articles sobre cultura, la humanitat, les relacions humanes, la natura, l’amor i els drets de la dona. És la veu de les persones pures contra la corrupció. Ha participat en nombrosos esdeveniments culturals i poètics dins i fora de Síria.

La primavera de l’any 2018 va abandonar Síria després de ser amenaçada i atacada tant pel règim com pels rebels a causa dels seus textos. Li varen concedir una beca Natur&Kultur a Suècia, on viu sota la protecció de la xarxa ICORN com a escriptora refugiada. Ha estat traduïda al suec, a l’anglès i al francès.