ANNA GUAL
(1986-)

Ha publicat vuit poemaris: Implosions (LaBreu Edicions, 2008), L’ésser solar (Lleonard Muntanter Editor, 2013; Premi Pare Colom de poesia), Símbol 47 (LaBreu Edicions, 2015),  Molsa (AdiA Edicions, 2016; Premi Bernat Vidal i Tomàs),El tubercle(Editorial 3i4, 2016; Premi Senyoriu Ausiàs March), Altres semideus (LaBreu Edicions, 2019), Ameba (Llibres del Segle, 2020; Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i Les ocultacions (Proa, 2022; Premi Miquel de palol de poesia).

En altres llengües ha sortit Innombrable (Stendhal Books, 2020), una antologia bilingüe de tota la seva obra poètica traduïda al castellà per Miriam Reyes. També ha vist la llum Implosions, la traducció al francès del llibre homònim feta per François-Michel Durazzo (Lanskine Éditions, 2021) i Il tubero, la traducció a l’italià d’ El tubercle feta pel traductor Francesco Esposito (Ensemble Edizioni, 2022).

Alguns dels seus poemes formen part d’antologies publicades a Anglaterra, França, Brasil, Croàcia, Rússia, Eslovènia, Colòmbia i Espanya.

Al llarg de la seva trajectòria ha participat en festivals literaris i seminaris de traducció poètica a Itàlia, Croàcia, Rússia, França, Eslovènia i Anglaterra.

La seva obra està marcada per l’interès per la imatge i el llenguatge i hi apareixen temàtiques com la natura, el cos i la maternitat.

Actualment és Directora de comunicació de l’Associació d’Elaboradors de Cava. Al 2021 va fer el pregó de la Festa Major de Vilafranca, junt amb Jaume C. Pons Alorda. Els dos han estat, també, els poetes convidats de la Temporada 2021-22 del Palau de la Música Catalana.