Reneix la menudesa
de l’ínfim.

Reposa al costat de la carretera,
a la riba del bloqueig mental.

Quina determinació,
la de la petita planta que creix a la cuneta,
incomodant el ciment que l’escanya.

Rupestre fins al moll de l’os,
em desvisc per intimar
amb aquesta planta,
per animar-la a no decaure,
per copiar-li el gest guanyador.

Unes semblances
inventades.

Un impuls vegetal que ja és meu.