Escriptor saforenc que ha treballat la narrativa, la prosa autobiogràfica, l'assaig i la poesia.
És un dels representants més destacats de la generació dels 70, tant per la seva obra com per la seva activitat motora a l'hora d'impulsar revistes i activitats culturals.
Al camp de la poesia, el 1979 rebé el premi Carles Riba de poesia amb El somriure de l'herba. Tot seguit, vengueren títols com Presoners d'un parèntesi (1979), Brutícia (1981), Mel-o-drama (1981), Maremar (1985), Dictats d'amors (1991) –una recopilació de la seva obra en vers que incorpora un llibre, no editat anteriorment, D'amors i temps perduts (1985-1991)–, En el nom de la mar (1999), Cants i encants (2004) o El temps trobat (2013), Premi València de poesia. El 2018 recollí tota la poesia a Poesia completa 1971-2018.
La seva trajectòria com a narrador començà amb Rondalla de retorn (Premi Andròmina de narrativa, 1977) i ja no s'aturà. Entre intimistes i memorialistes, els seus llibres expliquen sovint viatges per a endinsar-se al mateix temps en la naturalesa personal de l'ésser humà contemporani. D'aquest vessant seu són, entre altres, els llibres El Cingle verd (1982), Premi Josep Pla, Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (1996), Premi Sant Joan i A Jerusalem (2005).
També ha escrit memòries: Puta postguerra (2007) i Joc de daus (2012); i assaigs sobre poesia andalusina, Ausiàs March, Teodor Llorente, etc.
L'any 1991 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.