La mar era Color de tronxos d'api.  
L'aire no feia menció de res.  
El dia era a migdia ja tocat..., 
i la campana tenia el batall  
i el bastiment que esperaven l'ofici. 

Feia dos anys que la terra i el sol  
l'havien fet i declarat un home  
de tretze herbes, que eren tretze anys al cos,  
que treia ja de baix el pèl. La feina  
no el deixava estar tot sol: li feia  
de company, de companyia, com la verga,  
que, amb el batec i les mudes variacions,  
el feia amic dels seus amics i amigues,  
que no  
 eren amb ell i amb ell treien la flor,  
mentre sentien tots, sense saber-ho,  
que no hi ha principis; just hi ha esdeveniments...