La virginitat s'era feta una imatge,
davant la qual jo n'era un encristallament
en què es reflectien les cabres, Nova York
i els bosquets de magraners amb la vermellor.

Magre, ferest com la finor d'un card gòtic,
em pastava i fenyia el perfil,
l'empedreït pom polit dels meus muscles
de figueraler d'ànima de teatre,
en veure clar
que la tragèdia és la natura de la intel·ligència.

La virginitat, a mi que tenia quinze anys!,
em deia "vinc amb tu, vell",
i era perqupè amb la creixença
no m'havia crescut la presència,
perquè, si em feia tantes preguntes,
era perquè no hi havia ningú davant...

L'únic que m'importava era l'adolescència
sense por de res viu, adolescència militant
que lluita a favor de l'adolescència,
i contra tots els que et volen fer un home
com Déu mana: jo tan dur, tu tan blana.