Sol, solet,
vine'm a veure, que tinc fred.

    Tothom de la casa
    és lluny, a fer el tomb;
    ja només vigilen
    mos soldats de plom.

    ¡Quina revolada
    de vent al terrat!
    I em mira, i s'eixampla,
    tan negre, el meu gat.

    La nina, malalta,
    jeu en un racó
    i roda per terra
    polsim de segó.

    Tinc esgarrifances,
    i de poc em val
    la casa tan freda
    i el sostre tan alt.

    Sol, vine, que el núvol
    tot ell és negror;
    fem-nos companyia
    si també tens por.

Sol, solet,
vine'm a veure, que tinc fred.