JOSEP CARNER
(1894-1970)

Poeta, periodista, autor de teatre i traductor català, també conegut com a ''príncep dels poetes catalans''.

Amb només vint-i-sis anys és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals. Diplomàtic de carrera, es mantingué fidel a la República i es convertí en un símbol de la Catalunya exiliada

Màxim representant del Noucentisme poètic, tot i que la seva obra evolucionà cap al postsimbolisme. A més de signar amb el seu nom, utilitzà nombrosos pseudònims. Va publicar Llibre dels poetes (1904), Corones (1904) Primer llibre de sonets (1905), Els fruits saborosos (1906), Segon llibre de sonets (1907), La malvestat d'Oriana (1910), Verger de les galanies (1911), Les monjoies (1912), Auques i ventalls (1914), La paraula en el vent (1914), Bella terra, bella gent (1918), L'oreig entre les canyes (1920), La inútil ofrena (1924), El cor quiet (1925), Sons de lira i flabiol (1927), Els fruits saborosos (1928).

Destaquen les traduccions que va fer d'autors com Dickens, Shakespeare, Twain, de Musset, La Fontaine, D. Defoe, L.Carroll, etc. També sobresortí en el periodisme polític. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Josep Carner) per David Ventura i Carme Ros.

ELS POEMES