Fuig arborada, amb els cabells estesos;
odia la gentil manyagueria
de padrineta, cosinetes, tia;
la faç té plena dels inútils besos.

L'horta l'espera. Als magraners encesos
un llambregar de púrpura destria;
la palmera talment ventallaria
tota la pompa dels amors defesos.

Ell, l'estimat -angoixa primerenca!-
¿serà d'ulls blaus o negra nit?... I arrenca
un préssec d'or, beat, que la provoca,

i el mena contra el rostre, decantada...
I estrafà de l'amic una besada,
que ell tindrà un borrissol sobre la boca.