Déu nos do ser catalans,
gent de bella anomenada,
la millor cosa del món:
vella rel i fresca saba.

Portaré un raïm sencer
a la porta de l'amiga:
menjarem tot el raïm
sense moure'ns de la llinda

Déu nos do la casa blanca
sota un cel ben solellat;
dos rosers a la finestra
que l'Amor hagi flairat

Déu nos do la gosadia
de la sang independent,
i aquesta ànima difícil,
i aquest llavi malcontent.