¡Oh gran frisament
    lluent!
s'acluca l'esguard,
    covard...
Ja gosa sortir
    el bri,
i ve en l'aire dolç
    la pols
que fa, tortejant,
un cant.

Damunt el més pur
    futur
que, encara enterrat,
    s'esbat,
jo petjo camins
    divins,
¡oh dia roent
    de vent,
oh núvol espars
    de març!