''Tot és follia,
córrer i estar, vetllar i dormir;
tot és engany de vides condemnades:
donar-se i escometre i resistir.''

>
Nabí (fragments)
61
/108
Nabí (fragments)

(És bo que l'home tingui un lloc
i que, quan torni de la treballada,
s'assegui en el llindar i esguardi l'estelada,
i que la dona, que s'atansa a poc a poc,
digui, feixuga: -D'haver nat estic pagada.)


*
Els himnes de triomf són obra de l'eunuc.


*
DONA
Estrany vivent, que encara et gires
a mi! No diré pas:
"Conta'm què cerques o de què fugires",
car pitjor que no deixes trobaràs.
Els déus i els homes coneguí debades;
sembrat no hi ha en mon tros ni renadiu.
I l'aigua i jo dormim plegades
i només l'aigua viu.

JONÀS
¿És saviesa
de viure com tu fas?
La terra passa afany, el cel trontolla.
Qui gosaria dir: "Ja no et mouràs!".
No pas jo, que en mon jaç de ginesteres,
arrabassat a un son pregon,
corro per a servir la Veu i m'esgarrio,
corro per a fugir-ne i és enfront.

DONA
Tot és follia,
córrer i estar, vetllar i dormir;
tot és engany de vides condemnades:
donar-se i escometre i resistir.


*
Res no pot eximir-se del destí
de moure's si no és curant de no existir.

JOSEP CARNER
Poesia: Nabí, 1957