En mi l'escriure és un haver d'escriure 
perquè just tenc els dits i l'oi de mi 
per dir que el món és meu, si tu ets diví, 
i que jo dec ser humà, doncs no sé viure. 

Penedit vaig de no haver après a riure 
contra la tinta que me fa de vi, 
contra la forma de llorer llatí 
que té una mala llet i un no ser lliure. 

En el noranta-set, a set de maig, 
mediocritat de cor, te necessit 
per sortir de la lletra en tot quant faig, 

anar a la teula, no al sublim. Oh envit 
que canta però calla, a pobre raig, 
fica els dits en el pèl de l'esperit.