-Homes, us he vist devora,
homes, us conec els nius
encara que marinera,
quan no crio, vaig pels rius.

Llisco, i el perill defujo;
el viatjar m'espavila;
quan no es pot ésser lleó
val la pena d'ésser anguila.

Tinc el geni rodamón;
quan més dubten si passava,
jo ja sóc a un altre cap
de la terra o en mar blava.

Llibertat, goig de l'anguila!
Ni es dóna el meu cor ni es ven;
fujo de qui m'amenaça
i rellisco de qui em pren.