Som la vergonya, jo, et vaig darrera  
amb el cap blanc i greix on no en voldria.  
La passió és el vell bosc i tria  
verdor d'enguany que és nova i no m'espera... 

Per què m'has d'esperar, si la carrera  
dels novells i teus membres fa més via   
que la bellesa, i la mirada impia  
dels meus ulls és el vol d'una pedrera? 

Mentider és qui no creu, i tot jo crec  
que te fa un mal al cor veure esgarrat  
mon roure que, fet taula, per tu és sec. 

No et faci pena el bosc enamorat:   
tot és fusta i abril: jo que no et bec  
i tu que ets creu que de mi m'has guardat.