Al cocodril li convenen
amples rius assolellats;
llargarut i boca-oberta,
a tothora va pensant:
-Quin bon sol, quan estavella!
I ara, què t'empassaràs?-
Amb mirada mig somorta
i d'escates cuirassat,
hom diria que sa cua
no s'acaba d'acabar.

Aigua dolça, aigua salada
o aigua bruta, poc li fan.
Fills futurs deixa en la sorra,
i és el sol qui hi vetllarà.
-Així crec que s'espavilin
amb més geni personal!-
I en la llum i entre la calda,
mentre ell tira endavant,
us mireu d'instint les cames
per si són al seu abast.