-És la primera vegada
que ataco un erro molt vell:
no he mai topat un Sant Jordi
ni mai tastat un anyell,

ni he volat damunt les serres
ni he fet cap mort ni ferit,
per la raó, tan senzilla,
de no haver mai existit.

Capireu que no tinc culpa
ni em sabríeu condemnar
si un poruc va somiar-me
i un pintor se'm va empescar.

I vegeu si en són d'estranyes
les manies d'un boirós;
com em reca de no veure'm
com em veien els pintors!