Si puc endevinar just el que veig,  
ma profecia és que estaré tot sol  
mentre siguis la festa del teu vol  
que s'emmiralla en el meu safareig. 

L'aigua a l'estaca, el vol en el llebeig,  
la set que l'aigua té és de pedra al sol,  
és set quadrada, set rodona a un bol  
que escriu en terra i a un cel te llegeix. 

De ta persona en vull el meu plaer,  
l'espiga en el meu temps de gra i voltor,  
la rosa del teu dia al meu pitxer. 

-Desastrat ferm ets, doncs, si el teu valor  
en calç viva no tens pel meu voler.  
-Desastre hi ha amb més cendra que l'amor?