-Hores ha que, per ma pena,
no em passejo enravenat;
una gàbia se m'emmena
per a dur-me a la ciutat.

Gran gentada, veus cofoies
a la fira trobaré;
allí van a veure noies-
i galls dindis, ai, també!

Amb freqüent coqueteria
exhibiré mon ventall;
m'han contat que s'hi extasia
gent que vagi amunt i avall.

O, passant entre la gent
i, d'un cop d'ull, convençuda,
una cuinera traçuda
em palparà tot rient.

Quin enyor tindré d'aquelles
gaubances del meu passat!
Ja un esglai m'haurà agitat
les carúncules vermelles.

I el que és encara pitjor,
se'm veurà, mala negada,
mort en cuina aqueferada
i enterrat al menjador.