-Em plau d'ésser vora l'home;
sóc ví seu molt antic;
tafanejo vora els marges
i és de pau el meu xerric.

Tot sovint, d'una aigua fresca
vora el regueró m'estic;
m'enamora l'estelada,
i ella, ¿escolta el que li dic?

Bona ànima que em somrigui
m'ha pagat tot el fatic;
xerricant, faig a qui trobo:
-No m'esclafis; só un amic-.

Val a dir-ho: de vegades,
sense cap projecte inic,
m'acosto a la llar de l'home
i és per a escalfar.me un xic.

Clar de lluna, boira fina,
si só lleig i no sóc ric,
la veu meva us acompanya;
i, al que deia, poso pic.
    Ric, ric,
el que us deia é un nyic nyic;
    ric, ric
    ai, amic,
m'entristeixo si no ho dic.