M'he avesat a aaquesta gàbia,
no mai tímid, no mai cot
parlo sense cantarella
i com si sabés de tot.

He après d'un veí xerraire
i un tartamut, son amic;
converso de tota cosa
com si entengúes el que dic,

I parlo tan bé, que un dia,
un miop (un jovencell),
em féu de sobte: -Dispensi
em creia que era un ocell-.

I ja prou de rialleta,
babaus que rodeu pel món;
ben cert que aprengué d'un lloro
l'inventor del gramofon.