Ocell alegre i gosat
de plomatge bru, clapat,
més xerraire cada dia,
jamai poruc ni mesell,
ets dels infants alegria
i lleu recança del vell.

Pel passeig, pels carrerons,
oh tafaner de naixença,
sempre  ton goig recomença
i no oblides ni els racons.

Veus la que el teu cor adora?
En aquell moment, és clar!,
seduït ens vol deixar.
I, a penes et veu volar,
la branca d'arbre t'enyora.