-Prenc vida i hec gaugances
en l'aigua, prop de roca,
i de vegades munto
i un raig de sol em toca.

Amb mon seguit de braços
a anar robant em plac;
si els meus tentacles dansen
mon cos és com un sac.

No crec d'ésser molt savi
ni a gran perill m'avinc,
però el que prenc no ho perdo
perquè el que tinc ho tinc.

Ni com lleó rugeixo
ni udolo com el llop;
callat, vaig a la meva:
ja ho té en naixent, el pop.