Sóc tan enganyador com aquests núvols  
i tan de veritat com la tempesta  
i sóc tan de fiar com els cartutxos  
xops de la pluja d'un final de festa. 

I sóc constant igual com els catúfols,  
sóc infidel com prometé la pesta,  
i sóc dur de pelar com els dos cuiros  
que em tapen els ullets quan faig la sesta. 

T'oblido cada dia vint vegades  
i vint cops cada dia et veig entrar  
portant o no portant les arrecades 

al circuit terminal que el condemnar  
comprèn del viure meu, de com m'agrades,  
a prendre'm en morir fins a estimar.