La fembra  
valenta  
raspalla  
l'espatlla  
del fatu  
i el fatu  
badalla,  
la inània  
no impera  
però per  
molt poc.  
 

El geni  
que hi brilla  
es diu  
amor  
i pot  
fer mal.  
 

Si t'hagués  
vist la cara  
m'hauria  
passat  
la vida  
pintant-ne  
retrats,  
digué  
Joan  
a Jana,  
parlant-li amb  
els ulls  
i cec  
tot ell.  
 

El gènit  
que hi brilla  
és més  
que amor,  
la gràcia  
senzilla  
dels nens  
en bi-  
cicleta  
pels quatre  
carrers.  
 

Els clients  
tenen raó,  
tot és  
molt car  
i mal  
servit  
en aquest món  
però  
així  
a mà  
no n'hi  
ha pas  
cap altre  
per ara  
 

Se sap  
que es troba  
çsi es vol  
un tipus  
de corda  
que fa  
la feina  
i ja  
no cal  
pagar  
cap al-  
tre deute.  
 

I enmig  
dels trastos  
tres tendres  
clavells  
floriren,  
un home  
rigué  
la broma  
d'un altre,  
un mosso  
plorós  
deixà  
mig plat  
de ba-  
callà,  
ja no  
podia,  
l'estrella  
que el guia  
anava a  
la posta,  
a més  
feia boira,  
deixem-ho,  
matem-ho.  
 

La dig-  
nitat  
més gran  
l'exhala  
el menys  
cregut  
de tots  
i així  
i tot  
és un  
gallet amb  
bigoti  
de neu,  
ell sap  
quin temps  
farà,  
potser  
és ell  
el tempsP  
i, doncs,  
si fos  
així,  
sabríem  
que el temps,  
el famós,  
el bonic,  
l'imparable  
no para  
de fumar  
caliquenyos.  
 

Per sort  
els crits,  
rialles  
i rots  
de tots  
els vells  
de cor,  
si no  
de cos,  
aquells  
que ja  
han fet  
la feina  
de fer  
girar  
la bola  
de merda  
i ara  
remuguen  
i juguen  
tallant  
el peixo-  
palo  
ima-  
ginari,  
llurs  
crits,  
rialles  
i rots  
fan mu-  
sical  
i su-  
portable  
l'agut  
silenci  
pervers  
dels pobres  
autistes  
del dia  
que ve  
però  
per sort  
no ve  
per aquí,  
ja ho saben  
prou, ells.  
 

Un crit  
s'enfila  
tres pisos,  
un simple  
nom d'home  
en veu  
d'una dona,  
reclama  
presència,  
esclata  
d'amor,  
no traeix  
la vergonya,  
ningú  
pot dir-hi  
ni piu.  
 

Arriba  
en Jordi  
que, com  
diu en  
Joan,  
ja ho té  
tot pre-  
parat  
per a  
matar  
el drac  
i això  
no priva  
que tingui  
la pau  
als ulls,  
i la  
bondat.  
 

La història  
dels homes  
només  
agafa  
fondària  
quan entren  
en l'aire  
que creen  
les dones,  
si és  
que mai  
en van  
sortir.