A l'altre  
cantó  
del bar  
un grup  
de quatre  
autistes  
i in-  
tel.lec-  
tuals  
per torns  
prediquen  
però en  
circuit  
tancat  
i no  
molesten.  
 

L'amor  
ha dut  
el teu  
amic  
al ga-  
nivet  
i t'ha  
desfi-  
gurat  
la cara,  
l'amor  
ha dut  
el teu  
amic  
al ga-  
nivet  
i s'ha  
desfi-  
gurat  
el ventre,  
l'amor  
ha dut  
l'amiga  
a la  
presó,  
l'amor  
t'ha fet  
trencar  
els ploats,  
els gerros,  
els discos,  
els vidres,  
les portes  
i els dits  
d'un peu,  
t'ha fet  
amarg  
i amar,  
t'ha fet  
imant  
i mal  
i dolç  
i pols  
ben sol  
de sol  
a sol,  
l'amor  
t'ha fet  
anar  
a casa  
dels altres  
a  
sembrar  
el des-  
concert  
i has fet  
un mort  
un boig  
un qua-  
si boig  
i un qua-  
si mort  
d'amor.  
 

I quan  
el viure  
se't fa  
amarg  
potser  
la verda  
follia  
dels nens  
et pot  
salvar  
de la  
follia  
tan re-  
bullida  
dels grans.  
 

D'acord,  
perdem-nos,  
però  
de vista  
no.  
 

Un gest  
inútil  
et salva  
la vida.  
 

Arrenca  
si us plau  
la lluna  
dels arbres  
i fuig,  
escolta  
la verda  
follia  
dels nens,  
llegeix  
les fondes  
arrugues  
de l'avi  
i aprèn  
cançons,  
aprèn  
la llei  
de la  
tristesa i  
seràs  
feliç,  
com un  
bruixot,  
com un  
que sap  
sortir  
de la  
comuna i  
profunda  
marassa  
desgràcia  
i obrir  
les portes  
del cel,  
el tap  
de l'olla,  
l'estrany  
camí  
de nit  
enllà  
fins a  
la ratlla  
de la  
camisa  
de nit,  
i un altre  
contesta  
no puc,  
i un altre  
no té  
diners.