La torratxa atrau els ocells,
ocellots carnissers, però també
la torratxa els espanta,
la torratxa amb els seus crits foradats,
amb tantes pedres que perden l'encaix i cauen 
rodolant penyes i mates avall
fins a mar.

I algun cop un vagabund
al terra de terra de la torre
fa cremar llenya escassa.
Llavors la torratxa tus,
els ocells passen ànsia i
l'home es rosteix els peus.

Però el vent li entra pels camals
dels pantalons i la nit
li obre les orelles. Mitja por
l'arriba a fer pensar:
la nit és tal com som
i una cambra com el dia.