No tenc vergonya enlloc. Som frontal.  
No tenc matisos. Tot jo sóc un boc d’ànima. 
Visc de brama en el zel. Sóc impotent primari.  
Sóc verge. Com Virgili, entre l’albó i la cabra.  

Ni penetrant ni penetrat, toc pèl, la mà en la mà mir,  
i sent els ulls, i una no és l’altre...