L'amor em llepa i m'ho dón' tot, 
em fa cardar, menjar, dormir, 
de fred em guarda i de calor, 
m'ama els badalls, m'omple els sospirs, 
em torna sant i màgic, 
vol que l'abraci despullat 
i em deixa i tot al coll plorar, 
no vol que els déus em matin, 
no em vol trair ni enganyar 
i sóc ben seu i té els meus daus.

Però jo estimo el meu dolor 
i així traeixo i faig trair 
i així tinc por i així faig por 
i em poso així gelós de mi, 
que no hi hagi res fàcil, 
i així l'orgull cau del cavall 
i així vaig perdut i robat 
per un fantasma quasi 
i així l'amor el duc forçat 
perquè l'amor no em deixi en paus.

Doncs dic que així se'm mor l'amor 
i així la dona faig patir 
per adorar-la per favor 
fins a ofegar-la de desig 
per un pinyol de dàtil, 
per un donar-se que es fa fals, 
per un dependre fantasmal 
fins que es torna automàtic 
llavors em deixa amb els meus mals, 
llavors em diu: si et toco, caus.

Aquell que creu en el perdó 
no té perdó si creu que sí 
i el perdonat porta la flor 
sense haver-se-la vist venir 
i si venç el desvari 
de les deslleials voluntats 
que tapen fets desmesurats 
ragin d'on ragin 
és que ha venut els vigilants 
de la presó de les mil claus.

Perd prou prats prenys a preu de pou 
qui el crim curt cull com carn per si 
vol vil vi, velar-se el valor, 
dur draps de dol, dany amb estil 
sense assessors simpàtics, 
lluu el llom llast lleig, llord llot llogat, 
poll pres llepable i no llepat 
tractant l'astral estalvi 
del dret del dring d'amor cobrar: 
ploc pel pres, poc pres em complaus. 
No val valent volàtil 
que a veus ven vent de voluntats 
si el pau ni s'hi veu ni vol aus.