''Estimar és sempre un fet inoportú
Que l’acceptes o el rebutges
Sempre tot depèn de tú...''
Estimar és sempre un fet inoportú
Que l’acceptes o el rebutges
Sempre tot depèn de tú
Si ho acceptes perds el cap
I potser no el recuperes
L’amor té moltes maneres
De fer cometre disbarats
Quan rebutges és distint
Si ets conscient de que no és bo
Rebosteges dins el cor
I te perds dins un laberint
Llavors la felicitat
No és una qüestió d’amor
És més bé un fet aïllat
Que apareix com dolç color
En les retines del mirar.