M’enamor constantment
M’enamor si es pot dir així 
I per l’efecte del coixí
Tanmateix me’n desenamor

No és la flaira ni el color
No és la Lluna ni és lo Sol
Ni el plaer ni el dolor
No em saben dar consol

Ja no mir com sé mirar
Ara ni tan sols me miren
Ja no estim, no sé estimar
Ni m’estimen, ni m’estimen

Jo tot sol, com el mussol
Com el Sol, el Sol solet
Que ha perdut la capa
I el barret, quan fa més fred.