Amic, 
No he arribat a temps per conèixer-te  
I tot el que sentit a dir de tu és gran 
Sana enveja has promogut en mi

Ara sé que tenir-te en compte 
És un deute, i que mai 
Per molt lluny que arribi 
Aquestes paraules he de rompre

Ben segur que al teu costat 
Ànima no cabia sense 
Tastar felicitat

Oh aqueslls temps del passat 
Que tant d'enyor i records 
Em desperten i amb tristesa 
Em recorden que ja han acabat

Però la teva essència ha quedat 
El teu somrís viu roman 
I crec que  el plaer no és tant 
Observant la realitat

Ton germà m'has deixat 
Incessant pou de sapiència 
I de la música amant 
Geni en tan bella ciència

Només dir-te amic meu 
Que trobar-te algun dia 
Gran goig per mi seria 
T'ho dic ple de veritat!!

     A Joan Ferrer Vallori  in memoriam...