Cal ara, per set dies, que et deixi encomanada
a Griselda i Mireia, i a les facecioses
bruixes de Llers, amigues, i Blanca Neu, la fada.
Si has plorat, d’arribada m’ho diran les mimoses.

Si has somniat desperta, m’ho digui l’estelada; 
si has rigut, m’ho revelin les perles glorioses.
M’enduc la melangia de la teva mirada
i et deixo coronada de tamarius i roses.

Jo seré lluny, no gaire: en cada llibre obert
et restaré a la vora, perquè hi campegi el verd
poma del teu esguard. Generós com un vi,

l’esperit dels meus versos t’embriagui de mi
lentament… Vindrà l’hora: seràs joia i estoig
ensems del meu delit de viure i el meu goig.