No vull, per viure, els fums d’opi
que m’ofrena la ciutat,
sinó l’aspra voluptat
d’un vi bru de celler propi.

Sabré, quan la mort s’apropi,
acceptar el conhort del Blat
si mai per tu he plorat
llàgrimes de telescopi!

La vida no em fou baldera;
he dit himnes als fonolls
i he libat els alcafolls

de n’Orfeu i Taballera.
Vull morir com l’olivera
encerclada de rebrolls.