Tinc por de viure sense tu.
Temo la nit i l’hora blava.
Tinc por del vent. Te’n vas endur
el meu albir, que et feia esclava.

Lluny dels teus braços de tissú
semblo un llorer que perd la saba.
De tant besar-lo, el teu flanc un
com un espill se m’entelava.

Tinc por, si em manca l’iris tendre
orfebrejat d’un rou de cendra
del teu ull verd. Temo el matí

i em fa basarda el bleix de l’hora
de l’estada que m’acora
si, sense tu, tinc por de mi.