Joguineges, cruel, amb la raqueta
al puny, que al tennis la pilota escapça.
Rebots la goma del meu cor relapse
enllà la pista que et semblava estreta.

Tires la testa enrere, àgil, coqueta:
jo he aturat el rellotge sense lapse.
La teva cambra lila –presó, capsa-
per carceller va encarcerar un poeta.

Dissimulo el vers un amb mantell de prosa.
¿Què val el temps, si no es marceix la rosa?
Amor i enyor m’han fet el viure exhaust.

Sigues tu jove i clara, Margarida.
Per amar-te de lluny m’és prou la vida;
refuso el foll revifament del Faust.