Posa-li comes i punts 
a aquesta angúnia 
i bateja les illes 
que suren damunt l'oli groguenc del pànic. 
Perquè estàs sol, aquí, amb la teva eina 
i a les fosques. 
Troba-li la veta, a aquest caos, 
i teixeix paraules i cançons: 
perquè estàs sol i ningú no ha de venir 
a aidar-te, si victoriós, 
a desnossar la presa. 
Si vençut, ningú no t'ha de plorar. 
Edifica el teu dia i l'escarada 
a part dels plors, a part 
de les falzies i dolors que te resquillen, 
dóna de banda les roses rialleres: 
perquè estàs sol. 
Únicament t'aguanta 
el pols de la diagonal forjada 
amb el teu esforç. 
(Diàriament, tan diàriament, sols diàriament 
aquesta labor te justifica diàriament). 
Tan sols aquesta labor te justifica.