2

La vostra carn, Madona, 
quotidià misteri quasi comestible, 
tan malament la m'explicaren  
que no sé si millor fóra un llarg silenci. 
Un silenci de mare encara verge 
esgarrifada per la rella 
de l'arada del part difícil; 
conreada interiorment per mil enigmes, 
l'amor sense inventar, sí, l'hemorràgia. 
Que això és el que tinguérem; no hi ha dubte 
i, s'hi n'hi ha, cercau una paraula  
al diccionari  per tal que l'amor 
no sigui fer-se la punyeta. 
Tanmateix a vós us volen sense carn o pornogràfica. 
O puta o mare, 
el terme mig esglaia. 
I l'amor, 
un paper 
que especifica obligacions 
subjectes a un horari. 
 

     4

Per tant, l'amor seria això: 
una mentida edificada passa a passa, 
un foc foquet alimentat 
de papers timbrats, beneït 
i defensat per parets altes. 
Tot el més, es començaria 
amb un vers groguenc 
d'antologia clàssica.

     I aquests dos ritmes 
a contrapunt del bategar de la natura 
i agombolats pel panteixar de les onades, 
sacsats pel vent 
i esclafint en fruita. Aquest 
drama resolt de tenir dos sexes, 
dia per dia, acte per acte. Aquests 
dos rius de sang rebent 
exercitant la vida 
serien: un queixal corcat que cal arrabassar 
de la subconsciència 
amb tenalles freudianes 
per estalviar-nos d'escriure 
graffiti pornogràfics,  
-que fan tan lleig-, 
a les parets -sepulcres 
anava a dir- 
emblanquinades.