1

Aquest contacte  
sols és això, un contacte. 
L'insecte, el foll i el místic, 
sols ells en treuen tot el suc, 
nosaltres sols la durada. 
I el trobam curt i un poc betzol, 
com els besllums que veus parpelles closes 
exercint una pressió 
sobre els bessons dels ulls. I gratuït, 
com la feinada 
de l'aigua gratant, menjant, 
digerint calç sols per a fer coves. 
I triomfalista com les albes.  
I impotent com l'horabaixa 
amb una creu a contrallum. 
Tan sols el foll, 
el místic i l'insecte 
resten per sempre fecundats 
amb un contacte tanmateix casual 
i tan breu que no compensa, 
afegim nosaltres. 
Nosaltres, els homes de cada dia. 
Nosaltres, 
els homes. 
 

     3

A copdescuit obrires la finestra 
i entrà una rialla de claror 
retxada d'ombres d'arbre. Era una ala 
de sol ros amb polsim de papallona.

     (Encara dúiem dol d'una conversa 
morta com un torrent que el mar no troba. 
Si es cerquen, els estels, per què no es troben? 
I si no es cerquen, digueu-me per què volten? 
I, enrampada la boca de preguntes, 
marcides les carícies s'esfullaven 
en el racó més trist d'un cos que pensa.)

     De bat a bat obrires. Aleshores, 
un esbart de falciots als llavis, 
te vaig embolicar d'una glopada.