Tornada: 
No me sap greu,  
no me sap greu, 
que te passegis del braç amb un altre, 
però, estimada, 
però estimada, 
no ho tornis fer mai més al davant meu.

 I

Ens diguérem adéu, 
cosa que mai ‘gués pensada. 
Tan sols amb la mirada 
ens diguérem adéu.

Ara el foc està apagat 
però la cendra és calenta. 
Creu-me i no siguis dolenta 
pensa quant jo t’he estimat.

Tornada

 II

Érem dos ocellons 
que sempre estaven de festa. 
Qui ara et du tan contenta 
només té els rosegons.

Pensa quant jo t’he estimat, 
pensa quant m’estimaves 
en tot l’amor que em pregaves 
i en tot l’amor que t’he dat.

Tornada