Les illes 
enramades de savines 
i de somnis de gavines 
engronxades per la mar. 
Qui us reveurà 
sense plorar?

Les albes 
batejant l’alta muntanya 
i omplint la terra plana 
de remors i mitges llums. 
De la llar, fum 
de pau, perfum.

I el blau sense fites... 
I els blancs farbalans 
que broden les ones 
les ones del mar 
i els pàmpols que escolten 
la cançó del blat.

Les illes coronades com núvies 
de mil boires i falzies 
i de flors blanques i grins 
i cor endins, 
remor de pins. 
Els homes entrecavant l’esperança 
i portant ansa per ansa 
la somada de la Sort 
i a bé coll la mort i el sol.